dimecres, 18 de maig del 2022

: ORACIÓ DE L'ANGÚNIA POÈTICA; Senyor que heu alenat dins el meu fang:; ara la meva jovenesa; és com una aigua mesa al forn,; que penetra l'alè subtil del foc,; i bull, i escampa al seu voltant; una amorosa suavitat; que fa de bon estar-hi prop.; Senyor, dins de mi heu posat; la presència viva d'una dona; com l'aigua bombollant dins una argila nova:; dintre meu per primera vegada s'és obrat; el miracle de la paraula que consola:; i els homes se m'atansen; per si de mi els banyés el rou; tebi i alat de la paraula.; Senyor, perquè haveu cridat tan fort; dins aquest fang meu trencadís?; O ens heu posat aquest daler dintre del cor; perquè ens hi turmentem, així; com és el meu turment, que en parlar sento estort; escapar-se'm el baf que m'enfortís; -la presència d'ella vehement-; en un anguniós deslliurament; com deu sé el de l'anima per la mort?; Si sé que el meu fang buit no duraria al foc!; Heu arranjat talment el rompre's dels meus dies?; O és per vessar-m'hi encara nova cosa millor?; Què, si no sou ja Vós, Senyor?; Carles Riba; Blog de poesia

Salvador Espriu " Les Paraules"

La bellesa de la paraula, l'arrel profunda del mot en la vida mateixa, és dita amb una absoluta exigència en aquest extraordinari poema de Mrs. Death:

LES PARAULES
Hi ha tristesa darrera
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molí tedi
de tarda de diumenge,
temor de dany. Se't tanquen
llibres i amics, els llavis
de les coses. Malèvols
aprenents d'homes grisos
t'encalcen per difícils
retorns a Déu. Intentes
amagar-te ben dintre
del teu hivern, on puguis
amb tants records encendre
l'últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses
a dormir. Però encara,
a les palpentes, vénen
ferida porcellana,
nocturna seda, i trenques,
des d'una aigua profunda,
veus d'oblidats, intacte
vidre vell de paraules.

PLUS ULTRA
     estello, fai-te clara,
     car cerque moun camin.
Allà d’allà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
-Estrelleta –jo li he dit-,
de la mar cerúlia gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera ?
-No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
I a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.
       (Musicat per Casasses i Comelade)

Jacint Verdaguer "Al cel cap al tard"

AL CEL
CAP AL TARD
La llum del jorn en grossa revinguda
d'onades d'or s'escola a l'occident,
entre núvols vermells escorreguda
que l'últim bes de l'astre rei encén.
I s'hi aboca lo jorn com dins una urna
i s'emblaveix lo cel descolorit,
deixant brotar ençà i enllà una espurna
del sol roent que l'Oceà ha engolit.
Si de la mar minvassen les onades,
bé lluirien perles al bell fons!
doncs, més i de més belles n'ha deixades
la llum del dia al traspassar los monts.
Lo raig del jorn bé en mostra d'hermosures;
tots s'amaguen per deixar lluir
als que trauen lo cap per les altures,
àngels de flama en pòrtics de safir.
Les flors que l'alba mostrarà a pla i serra,
què valen comparades a un estel?
La llum del dia és per mirar la terra,
la de la nit per contemplar lo cel.

dissabte, 4 de gener del 2014

JOSEP CARNER "Vora la mar es nada"

VORA LA MAR ES NADA

Vora la mar és nada l'estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d'un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.

Amor, ensenya'm una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l'aigua al vent o damnejant esculls:

que al bon recer de l'oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.

EL SONET

L'estrofa apareix per primera vegada escrita per Pere Torroella (1436-1486) i es difon àmpliament al llarg delsegle XVI. El seu màxim exponent és Pere Serafí, autor de seixanta sonets publicats entre 1560 i 1565. Entre els segles XVII al XIX va ser utilitzat habitualment, però els poetes romàntics el van anar abandonant. Els autorsparnassians i simbolistes el van recuperar i amb més o menys fortuna no l'han deixat de cultivar fins als nostres dies. Entre els contemporanis, destaquen com sonetistes Jeroni Zanné, Josep Maria Solé, J.V. Foix o Joan Brossa. Josep Carner va ser el ressuscitador del sonet en català, caigut en desgràcia durant el Renaixementpoètic en aquesta llengua. Carner va utilitzar el sonet amb una perfecció lingüística inigualable i una exigència formal plena de referències cultes.
Un bon exemple de sonet a la Mètrica Catalana, per la seva perfecció formal és el poema Vora la mar és nada, de Josep Carner (inclòs en el llibre La paraula en el vent, de 1914):

diumenge, 29 de setembre del 2013

David Jou i Mirabent " Via Catalana"

Via catalana

Mirant Europa, oblidant Espanya,

contemplant el mar, ignorant Madrid,

que ample semblava el món,

que alegre!

Amb menys insults,

amb menys amenaces,

amb més democràcia,

indiferent , però amb camins possibles,

fred i distant, però amb escletxes obertes,

sense aquest empresonament en un dogma,

sense aquesta sordesa malcarada

i aquest menyspreu infinit cap a nosaltres.

I tant potent que hauria pogut ser

l’Espanya de la suma i el respecte!

Però mai no podrà ser;

ni la volen, ni ens hi volen,

només volen manar, cobrar i controlar.

Per això, en aquell immens riu groc

de sud a nord, de nord a sud,

ningú no trobava a faltar Espanya:

era un dia d’eufòria, de festa, de família,

de confiança en el futur,

i no pas de pensar coses grises o impossibles:

L’Espanya que no han deixat ser,

La llosa insostenible de l’Espanya d’ara.

Potser algú ens escoltava:

Déu?, Europa?, el món?

Espanya, no

David Jou i Mirabent

dimarts, 19 de març del 2013

Salvador Espriu "L'Onze de Setembre de 1714"

L'ONZE DE SETEMBRE DE 1714

Almenys ens han deixat

L'honor de caure sols.

En la desesperança,

Acceptem la foscor.

Demà retornarem

Al treball, a l'esforç.

Dreçats, hem de cavar

Als bancals de la por.

Aprofundim rars pous

Als orbs ulls de la mort.

Enllà d'aigües llotoses,

Terra bona, llavor.

Salvador Espriu

COMENTARI DE JSO:

Què han estat i què són les «aigües llotoses»?
Quina és aquesta «terra bona»?
Quina és «la llavor» ?

Està rebrotant aquesta llavor?

« El pensament català - ens digué Francesc Pujols - rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors»

Sabrem reconèixer aquest pensament quan rebroti?

diumenge, 17 de març del 2013

Jacint Verdaguer "Vora la mar"

VORA LA MAR

Al cim d'un promontori que domina
     les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
     me'n pujo a meditar.
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
     contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
     m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
     me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
     mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
     que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
     d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
     joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
     per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
     en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
     del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
     duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
     l'esmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
     les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
     dieu-me què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
     tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
     m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
     Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
     los escriuré amb estels?
          Caldetes, 10 de gener de 1883

Jacint Verdaguer

Fundació Jacint Verdaguer

dijous, 14 de març del 2013

Salvador Espriu "Arbre"

ARBRE

Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil•lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.

Del llibre "Les Hores"

Traducció al basc o "eukara"

Zuhaitza

Maieztate ikustezina, amestu zintudan
gauza bakoitzaren azalean dabilena,
errautsaren minean sustraitua,
gizon batek bakarrik eramaten zizun, ehortz,
Aita hila, nere barruan, isilik,
Haizezko hitzekin deitzen nizun,
Milaka urteko zahartzaroarekin, haserrea pizten dutenak.
Sekula ez didazu erantzun, eta utzi egin nauzu
Gauaren bildur, su sekretua, gar luzea,
Jainko zuhaitza, gauean

Traducció a l’hebreu:

ETZ

Jalamti aleja hadar lo niré
kemishtaf merajef meal kol dabar
Noaj bijeeb shel afar
Adam ejad lebadó, lakaj otjá, kbar.
Ab met, betojí, besheket
vekarati lejá im milim shel ruaj
shel alfei shanim atikot shemabirot et hakaas.
Af paam lo anita laraash veaçabta otí
Im pajad mibnei halaila, ech sodi, lehaba g’bohá
Etz haeloim balaila

dimecres, 18 de gener del 2012

Web de Poesia patriòtica catalana

Recull de poesies patriòtiques catalanes

Poesies patriòtiques

ODA A LA PATRIA - Bonaventura Carles Aribau

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.
Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

dissabte, 17 de desembre del 2011

Joan Margarit "Poètica"

POÈTICA

Al Joan Grimalt

Perseguint la bellesa estaràs sol,
perquè, en trobar-la, s’esvaneix i deixa
la seva pols de papallona als dits.
I tornaràs a percaçar l’esclat
que saps dins teu, talment el llamp
que en un instant et mostra,
fins al llunyà horitzó, la realitat.

Edat roja, 1990.

El catalán Joan Margarit (1938, Sanahuja. Lleida) cultiva una poesía realista, con una fuerte carga autobiográfica y moral. La poesía, con su registro de afectos, recuerdos, momentos vividos, músicas y lecturas, se convierte para el poeta en lugar preferente para encontrarse a sí mismo.

POÉTICA

A Joan Grimalt

Al ir tras la belleza estarás solo:
Si la encuentras, se desvanece y deja
polvo de mariposa entre los dedos.
Perseguirás de nuevo el resplandor
que sabes dentro de ti, como el relámpago
que muestra fugazmente,
hasta el lejano horizonte, la realidad.

Edad roja, 1990. Traducción de Antonio Jiménez Millán.

Més informació
http://poeticas.es/?p=3097

dimarts, 18 d’octubre del 2011

"Parlo d'un crit unànim" Miquel Marti Pol

PARLO DEL CRIT UNÀNIME

Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament...!, objecten,
i jo sóc vell de segles.

Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen.

Miquel Marti Pol

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/martipol/poemes.html

dilluns, 17 d’octubre del 2011

"Silenci" de Carles Duarte

Silenci

D'una deu que no pot eixugar-se,
d'uns blaus llavis de llum
brolla el temps insaciable,
el cristall absolut de les hores
i el corrent nodridor de la saba
que recorre i enlaira l'alzina
i els vells camps encalmats,
i la pluja de sang
que dibuixa i apaga el batec,
les llavors de la pell i el record,
la mirada secreta del somni,
el silenci imprecís de la pedra,
l'abraçada de l'aigua
i la imatge dels cossos
i la pols desolada entre els astres.

Tot és u i aquest mar
torna a ser l'horitzó
on els ulls s'alenteixen
i on els dies s'adormen.

Tot és u i és divers
i hi alena la llum
mentre espera el retorn
a la deu que no pot eixugar-se.

Carles Duarte Montserrat

Musicada per en Josep Tero

Escoltar-la

dimecres, 13 d’abril del 2011

Ramon Llull: A Vós

A VÓS

DONA VERGE SANTA MARIA

A vós, Dona Verge Santa Maria,

dó mon voler qui es vol enamorar

de vós tan fort, que sens vós no volria

en nulla re desirar ni amar;

car tot voler ha melloria

sobre tot altre qui no sia

volent en vós, qui és maire d’amor;

qui vós no vol no ha d’on s’enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,

lo meu membrar e el saber vos vull dar;

car sens voler, Dona, jo què els faria?

E vós, Dona, si us plai, façats membrar,

entendre, amar, a clerecia,

per ço que vagen en Suria

los infeels, convertir, preïcar,

e els crestians facen pacificar.

Man home se vana que morria

pel vostre Fill, si lloc venia;

mas paucs son cells qui el vagen preïcar

als infeels, car mort los fai dubtar.

Ramon LLULL (1276)

Antologia de poesia catalana

"A Vós" per Maria Laffite

RAMON LLULL (1232−1316)

A VÓS, DONA VERGE SANTA MARIA

Ramon Llull dedicà vida i obra a la conversió al cristianisme dels habitants musulmans de Balears i País

Valencià (recent ocupació). Desenvolupa un mètode per argumentar racionalment els postulats del

cristianisme l'Art. (Hom no deixa el creure pel creure, sinó per l'entendre). L'Art és un sistema filosòfic.

Totes les seves obres giren entorn d'aquest Art.

Cultiva la poesia, la novel·la, l'exemple, la faula d'animals, l'autobiografia... com a eina per a vulgaritzar i fer

més comprensible el missatge de l'Art.

A vós, dona verge santa Maria està inclosa al Llibre d'Evast e Aloma e Blanquerna son fill (1283−85) ideal de

reforma de la joglaria que Llull postulava els joglars han de deixar de cantar cançons d'amor per passar a

l'apostolat social.

La composició consta de dues parts:

V. 1−11: lloances marianes. Joc derivatiu. Anàfora de vós. Repetició. Tractament de la verge Maria

de midons trobadoresca.

•

• V. 12−20: programa de Llull de conversió de l'infidel i reforma de la societat cristiana.

Dues cobles de vuit versos i tornada de quatre. Esquema mètric: ababaacc i ababaabb.

La composició forma part del fil temàtic d'un canonge que entra a una taberna de gent vil i cantant aquesta

cançó, tothom es queda conmogut i esdevenen bons cristians.

L'enteniment, la memòria i la voluntat la relació del jo poètic amb la Verge es genera en un impuls amorós

(voluntat), i es lliuren a la Verge les altres dues facultats. No hi ha amor sense entendre aquest amor, o sense

recordar−lo.

Per a Llull, el programa de conversió de l'infidel, ha d'estar presidit per l'ideal del martiri. Durant les seves

missions al nord d'Àfrica, s'exposa a la multitud que l'apedrega.

Poesia en Català

dimecres, 18 de maig del 2022

Dia Mundial de la Poesia 2022

Poesia a Barcelona 2022

dimecres, 4 de maig del 2022

Poesia al Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música ovaciona els sèniors de la poesia catalana

Els poetes Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda convoquen al recital 'Llegats vivents' nou poetes entre setanta i vuitanta anys considerats "titans de les lletres catalanes"

divendres, 1 d’abril del 2022

Àngel Guimerà "Catalunya pobra mare"

divendres, 22 d’abril del 2016

Carles Riba: Llibre d'Estances. Poema 7

Carles Riba: Oració de l'Angúnia Poètica

Residu de "La paraula a lloure"

Ramon Llull: Lo Cant de Ramon