Carles Riba: Oració de l'Angúnia Poètica
Residu de "La paraula a lloure"
- ORACIÓ DE L'ANGÚNIA POÈTICA
- Senyor que heu alenat dins el meu fang:
- ara la meva jovenesa
- és com una aigua mesa al forn,
- que penetra l'alè subtil del foc,
- i bull, i escampa al seu voltant
- una amorosa suavitat
- que fa de bon estar-hi prop.
- Senyor, dins de mi heu posat
- la presència viva d'una dona
- com l'aigua bombollant dins una argila nova:
- dintre meu per primera vegada s'és obrat
- el miracle de la paraula que consola:
- i els homes se m'atansen
- per si de mi els banyés el rou
- tebi i alat de la paraula.
- Senyor, perquè haveu cridat tan fort
- dins aquest fang meu trencadís?
- O ens heu posat aquest daler dintre del cor
- perquè ens hi turmentem, així
- com és el meu turment, que en parlar sento estort
- escapar-se'm el baf que m'enfortís
- -la presència d'ella vehement-
- en un anguniós deslliurament
- com deu sé el de l'anima per la mort?
- Si sé que el meu fang buit no duraria al foc!
- Heu arranjat talment el rompre's dels meus dies?
- O és per vessar-m'hi encara nova cosa millor?
- Què, si no sou ja Vós, Senyor?
- Carles Riba
- Blog de poesia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada