dissabte, 31 de juliol del 2010

Cesk Freixas: "A Catalunya el meu país"

A Catalunya el meu país

Néixer en una terra que em pertany,
i sentir l´orgull d´una llengua
que he après a estimar
D´un País de només una bandera,
de quatre barres fetes de sang;
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català.

Nèixer en una terra que em pertany
i sentir l´orgull d´una llengua que he aprés a estimar
d´un pais de només una bandera
de cuatre barres fetes de sang
que el meu parlar i el meu tarannà
fà bategar, quan el meu cor estima el català

Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.

Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits...

[Als països catalans, alçem el somni cap a la llibertad]

Cesk Freixas


Música

Discografia

Informació

Més poesies i cançons

dilluns, 26 de juliol del 2010

Àlvar Valls: "Crit"

Crit

(Presó Model, cel·la 542, 5a. galeria)


Ohéooooooooo, ohéooooooooo...............
fill de la fosca i sense nom
així comença aquest grandíssim crit
que s’esquitlla de la comprensió dels sentits
i et fa present l’angoixa
la ira i l’esperança
com un bramul insistent indestriable de la nit
de cadascuna de les nits
on tot és nit.
Hihihihihihiiiiiiiiii, hihihihihiiiiiiiiii...............
de sobte esdevé agut i s’allargassa com un xiscle estrident s’allargas-sa
i s’ensenyoreix de tu
i s’arronsa i es retira
i a l’instant revé potent i es descompon
es bifurca i es ramifica
fins que mil esgarips fan un sol crit
que ressona histèric
desesperat
enllà de tot
enllà. del no-res
i et martelleja la ment com un riure sarcàstic
infernal riallada que retruny
i s’estén pertot a grans velocitats
rabent
potent
omnipresent
s’estén i xoca entre les parets el terra el sostre
rebota per parets terra sostre i
hohoohohuhuhuhuuuuuuuuuu...............
esdevé espès espès com una boira
canvia amb alternança so i cadència
i balla el crit
i balla
balla com mecànicament
al ritme macabre que imprimeix
el seu inoïble ressò
i àvidament s’espesseix
s’espesseix i es dissipa
es dissol i se solidifica
es liqua i es precipita
i novament es fon en grans glopades
que t’ennueguen i t’ofeguen
fins que cristal·litza en colors
en escames de vivíssims colors
que s’imbriquen en grans pannes
que adopten formes geomètriques planes i volumètriques
romboïdals i trapezoïdals
romboèdriques i ortoèdriques
piramidals i en esfinx
i creix el crit
creix sense aturall
s’expandeix en totes direccions
mentre descriu cercles concèntrics
que en violentíssims girs esdevenen esferes
resplendents en la tenebra còsmica
i si proves d’agafar-lo llisca llisca llisca
se t’esmuny llepissós
untuós
i a l’acte es transmuta en fum iridescent
i el veus i no el veus
el sents i no el sents
i no pots no pots dormir
no et deixa dormir
mentre t’encercla i emplena la fosca
l’enorme crit enderiat
que s’ha fet l’amo de la nit
i davant teu avança i recula
avança i recula poderós
incansable
insadollable
insaturable
immensurable
obsessiu...

Àlvar Valls

Altres poesies

Més informació