La bellesa de la paraula, l'arrel profunda del mot en la vida mateixa, és dita amb una absoluta exigència en aquest extraordinari poema de Mrs. Death:
LES PARAULES
Hi ha tristesa darrera
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molí tedi
de tarda de diumenge,
temor de dany. Se't tanquen
llibres i amics, els llavis
de les coses. Malèvols
aprenents d'homes grisos
t'encalcen per difícils
retorns a Déu. Intentes
amagar-te ben dintre
del teu hivern, on puguis
amb tants records encendre
l'últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses
a dormir. Però encara,
a les palpentes, vénen
ferida porcellana,
nocturna seda, i trenques,
des d'una aigua profunda,
veus d'oblidats, intacte
vidre vell de paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada