El Cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Text: Joan Maragall
Música: Lluís Millet
Música
dissabte, 12 de juny de 2010
Josep Maria de Segarra " El Cant del Poble"
El Cant del Poble
Gloria catalans cantem
Cantem amb l’ànima
Un crit una sola veu
Visca la pàtria!
La nostra terra
És redimida
El gran moment es arribat;
Fora els ultratges
Lluny la mentida
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat
Joia que ha inflamat el cel
Falç i ginesta
Voli sobre el front l’estel
De la senyera !
Tenim les venes
Per estimarla
I en la tempesta del combat
Tenim els braços
Per defensarla
Ningú ens pendrà
La nostra llibertat.
Lletra: Josep Maria de Segarra
Musica: Amadeu Vives
Música
Gloria catalans cantem
Cantem amb l’ànima
Un crit una sola veu
Visca la pàtria!
La nostra terra
És redimida
El gran moment es arribat;
Fora els ultratges
Lluny la mentida
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat
Joia que ha inflamat el cel
Falç i ginesta
Voli sobre el front l’estel
De la senyera !
Tenim les venes
Per estimarla
I en la tempesta del combat
Tenim els braços
Per defensarla
Ningú ens pendrà
La nostra llibertat.
Lletra: Josep Maria de Segarra
Musica: Amadeu Vives
Música
Joan Maragall: "L'Empordà"
L’EMPORDÀ
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !
. Autor de la Música: Enric Morera i Viura.
. Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.
Música
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !
. Autor de la Música: Enric Morera i Viura.
. Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.
Música
Lax'n'Busto " La porta dels somnis"
La porta dels somnis
Tombo a la deriva, per boscos i camins
com quan encara eres viva.
Roca un vell mussol mandrós,
prefereixen l'hora fosca, igual que jo.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son,
no desperteu la mort, no em feu perdre de nou.
Entra la teva amiga,
que tan aviat com m'obre els ulls
et sega la vida.
Entra aquesta calor infernal.
Només vull tornar amb les ombres,
que m'indicaran la porta que cal trucar.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que no troba mai final.
Somnis, somnis, somnis torneu, posseïu-me
somnis, somnis, veniu a mi.
Música
Lax'n'Busto
Tombo a la deriva, per boscos i camins
com quan encara eres viva.
Roca un vell mussol mandrós,
prefereixen l'hora fosca, igual que jo.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son,
no desperteu la mort, no em feu perdre de nou.
Entra la teva amiga,
que tan aviat com m'obre els ulls
et sega la vida.
Entra aquesta calor infernal.
Només vull tornar amb les ombres,
que m'indicaran la porta que cal trucar.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que no troba mai final.
Somnis, somnis, somnis torneu, posseïu-me
somnis, somnis, veniu a mi.
Música
Lax'n'Busto
dijous, 10 de juny de 2010
Bonaventura Gasol " Les tombes Flamejants"
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.
BIOGRAFIA
ANÈCDOTA AMB A. EINSTEIN AL MONESTIR DE POBLET
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.
BIOGRAFIA
ANÈCDOTA AMB A. EINSTEIN AL MONESTIR DE POBLET
Salvador Espriu "Arbre"
ARBRE
Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil·lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.
Del llibre “Les Hores” de Salvador Espriu
Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil·lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.
Del llibre “Les Hores” de Salvador Espriu
Joan Maragall "Excelsior"
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.
Raimon "Quatre rius de sang"
QUATRE RIUS DE SANG
Com sobre l'arbre sec
i la terra eixuta
cau la pluja en ple estiu,
voldria que les paraules
arribassen ací.
Quatre rius de sang,
terra polsosa i vella,
corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat.
Una por immensa
que ens ha fet callar tant;
una por immensa
que encara ens fa callar;
una por immensa
que ens ha fet tant de mal,
és el que hem trobat.
I els quatre rius de sang
cada vegada mes grans
i un espès silenci
tallaven tantes mans ...
I amb tot un passat nostre
sabem el que volem
des d'aquesta terra, germans,
la dels quatre rius de sang.
Raimon
Video
Com sobre l'arbre sec
i la terra eixuta
cau la pluja en ple estiu,
voldria que les paraules
arribassen ací.
Quatre rius de sang,
terra polsosa i vella,
corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat.
Una por immensa
que ens ha fet callar tant;
una por immensa
que encara ens fa callar;
una por immensa
que ens ha fet tant de mal,
és el que hem trobat.
I els quatre rius de sang
cada vegada mes grans
i un espès silenci
tallaven tantes mans ...
I amb tot un passat nostre
sabem el que volem
des d'aquesta terra, germans,
la dels quatre rius de sang.
Raimon
Video
Francesc Pujols " A Vós"
A VÓS
Jo faig el vostre gest amb el meu cor,
Com el fa l’encisat davant l’Encís,
I com davant lo Bell l’admirador,
Que enclòs en el bell gest es sent feliç.
I el faig, oh Rosa vera, perquè jo
Me’n purifico tot, d’un gest així,
Que sou tant pura en mig de l’hermosor,
Com un ànima entrant al Paradís.
Malgrat ésser àvol com sóc, i atormentat
Per la condemnació que tots portem,
Vos veig a Vós, allà en l’immensitat
De la Vostra hermosura sense extrem.
I és gran conhort, pels que així caminem,
Veure-os a Vós, que sou la Realitat.
Francesc Pujols
Francesc Pujols es confessava seguidor de Ramon Llull; aquesta poesia es probablement un homenatge a la poesia "A Vós" de Ramon Llull
A VÓS ” ( Llengua Eusquera) ( Euskara Hizkuntza)
ZERORRI
Nire bihotzarekin egiten dut zure keinua,
Liluraren aitzinean liluratuak egiten duen moduan,
Eta Edertasunaren aurrean miresleak,
Zein, keinu ederrean itxita, zoriontsu sentitzen baita.
Eta egiten dut, ai egiazko Arrosa, ni
Osoki arazten naizelako horrelako keinu batekin,
Arima bat Paradisuan sartzean
Bezain garbia baitzara edertasunaren erdian.
Naizen bezain urria izan arren, eta nahigabetua
Guztiok daramagun zigorrarengatik,
Zu ikusten zaitut han,
Mugarik gabeko Zure edertasunaren handitasunean.
Eta izugarrizko adorea da, horrela gabiltzanontzat,
Zu ikustea, Errealitatea zaren hori.
Francesc Pujols
BIOGRAFIA
Jo faig el vostre gest amb el meu cor,
Com el fa l’encisat davant l’Encís,
I com davant lo Bell l’admirador,
Que enclòs en el bell gest es sent feliç.
I el faig, oh Rosa vera, perquè jo
Me’n purifico tot, d’un gest així,
Que sou tant pura en mig de l’hermosor,
Com un ànima entrant al Paradís.
Malgrat ésser àvol com sóc, i atormentat
Per la condemnació que tots portem,
Vos veig a Vós, allà en l’immensitat
De la Vostra hermosura sense extrem.
I és gran conhort, pels que així caminem,
Veure-os a Vós, que sou la Realitat.
Francesc Pujols
Francesc Pujols es confessava seguidor de Ramon Llull; aquesta poesia es probablement un homenatge a la poesia "A Vós" de Ramon Llull
A VÓS ” ( Llengua Eusquera) ( Euskara Hizkuntza)
ZERORRI
Nire bihotzarekin egiten dut zure keinua,
Liluraren aitzinean liluratuak egiten duen moduan,
Eta Edertasunaren aurrean miresleak,
Zein, keinu ederrean itxita, zoriontsu sentitzen baita.
Eta egiten dut, ai egiazko Arrosa, ni
Osoki arazten naizelako horrelako keinu batekin,
Arima bat Paradisuan sartzean
Bezain garbia baitzara edertasunaren erdian.
Naizen bezain urria izan arren, eta nahigabetua
Guztiok daramagun zigorrarengatik,
Zu ikusten zaitut han,
Mugarik gabeko Zure edertasunaren handitasunean.
Eta izugarrizko adorea da, horrela gabiltzanontzat,
Zu ikustea, Errealitatea zaren hori.
Francesc Pujols
BIOGRAFIA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)