Joan Margarit : " Primer Amor"

Primer Amor

Joan Margarit

Lluís Llach: " Què diran els déus ?"

Què diran els déus?


Què diran els déus
si aturem el pas
o creiem que n'hi ha prou
amb el poc que hem avançat.

Ens diran: miserable d'aquell dissortat
que no té la humilitat del constant començar.
Ai d'aquell que no té més demà que l'avui,
que no pren nou alè per anar més enllà.

Lluís Llach

Enric Casasses parla de Francesc Pujols i de Joan Maragall

Casasses: 'La paraula viva de Maragall encara no ha dit l'última paraula'

Us oferim en vídeo la conferència del poeta Enric Casasses sobre Joan Maragall i Francesc Pujols

'Maragall i Pujols es van conèixer quan un tenia uns vint anys i l'altre uns quaranta. Era el moment en què Maragall estava gestant, parint, els seus grans textos de la paraula viva'. Així comença la conferència que va fer el poeta Enric Casasses sobre la relació entre Joan Maragall i Francesc Pujols, a la Torres de les Hores de Martorell (seu de la Fundació Francesc Pujols i antiga casa del filòsof), el dijous 30 de setembre (vídeo). També us oferim el recital que va seguir a càrrec del mateix Casasses i la poeta Blanca Llum Vidal (vídeo) .

Per a Pujols Maragall era 'el Mestre', deixeble fidel fins després de la mort. Casasses diu que 'pràcticament tots els poetes posteriors a Maragall, nascuts al final del XIX i la primera meitat del XX, sinó més, tots s'han definit sobre les teories maragallianes o s'han sentit obligats a definir-s'hi, ja sigui barallant-s'hi, dicutint-s'hi, inspirant-s'hi… La influència de Maragall en aquest sentit ha estat i és molt forta. És a dir, poetes que segueixin o que s'assemblin escrivint com en Maragall ja no n'hi ha tants, però la influència del pensament del Maragall en poetes que externament s'assemblen molt poc és molt forta. I la teoria de la paraula viva, malgrat els esforços d'alguns, no l'han pogut despatxar. És viva.'

Segons Casasses, es podria entendre Joan Maragall com un irradiador de poetes que van més enllà que ell, tots en direccions diferents: la direcció de Carner, la direcció de Papasseit, la direcció de Riba i de Vinyoli, la d'en Pere IV, en Blai Bonet i en Ferrater… 'La paraula viva de Maragall encara no ha dit l'última paraula', deixa anar Casasses.


VIDEO

Conferència del poeta Enric Casasses



Francesc Pujols

Joan Maragall

Lluís Llach : "Cançó d'amor a la Llibertat"

CANÇÓ D’AMOR A LA LLIBERTAT


Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

Lluís Llach

Música de Lluís Llach

Joan Brossa: "Cor follet"

Cor follet


El dia s'aguanta.
Al calendari hi ha la distribució del temps.
No apressis el pas.
Ens pertany l'aurora.
Llancem força fletxes contra l'arany del sot.
Bella amiga, vull sentir la teva veu.
Alguna cosa em crida de dins estant.
M'omplo de tu. T'omples de mi.
El capvespre s'estavella contra les roques.
Oh escarabat daurat al cor de la nit!
Hora silenciosa!

Flor meva,
Flor que no coneixia,
No podia ser altrament, ens havíem de trobar.
Encara no comprenc com.
El cor t'endevinava
I no sé qui em guiava.

Ni tu mateixa sabies que em buscaves.

Joan Brossa



Més informació


Poesies musicades

Joan Alcover :"La Balenguera"

LA BALENGUERA


La balenguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la,
teixint la tela per demà.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
Girant l’ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons;
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
Belllugant l’aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l’auba que vindrà.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.
De tradicions i d’esperances
teix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa que s’enfila,
de la vellura que se’n va.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filarà.


Joan Alcover


ALCOVER, Joan. Antologia de la poesia social catalana, a cura d’Àngel Carmona
Ediciones Alfaguara. Ara i ací- 11 Madrid-Barcelona, 1970. Pàg 53-54

Música cantada per Maria del Mar Bonet

Rosa Leveroni: "Aigua quieta"

Aigua quieta


‎"Aigua quieta
en espera de l'alba:
és que somnies
en els estels que foren
dins dels teus braços?"

Rosa Leveroni

Més poesies de Rosa Leveroni


INFORMACIÓ

(Acabant de quadrar poetes, versos i transports per a UN DIA A CADAQUÉS AMB ROSA LEVERONI, dissabte, 2 d'octubre, tots hi esteu convidats).