"XI "
D’un llibre estès,
el gest vermell de sang
que esdevé flor,
la rosa oferta que aculls
com una mà
que, generosa, es lliura.
Sant Jordi és el soldat de Mitilene,
el màrtir de Lydda,
l’heroi crescut dins la llegenda
que les generacions escriuen
amb traços ben diversos,
i és un alè incansable
que lluita contra el drac
i ens n’allibera.
Sant Jordi és l’aventura i el destí.
Ni el cavaller ni el poble no claudiquen.
Carles Duarte
del llibre "D'UNA TERRA BLAVA (1997).
Carles Duarte i Montserrat
divendres, 17 de setembre del 2010
dimarts, 14 de setembre del 2010
Màrius Torres: " La Ciutat Llunyana"
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli.
Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres
Més informació a Viquipèdia
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli.
Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres
Més informació a Viquipèdia
dissabte, 31 de juliol del 2010
Cesk Freixas: "A Catalunya el meu país"
A Catalunya el meu país
Néixer en una terra que em pertany,
i sentir l´orgull d´una llengua
que he après a estimar
D´un País de només una bandera,
de quatre barres fetes de sang;
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català.
Nèixer en una terra que em pertany
i sentir l´orgull d´una llengua que he aprés a estimar
d´un pais de només una bandera
de cuatre barres fetes de sang
que el meu parlar i el meu tarannà
fà bategar, quan el meu cor estima el català
Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.
Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits...
[Als països catalans, alçem el somni cap a la llibertad]
Cesk Freixas
Música
Discografia
Informació
Més poesies i cançons
Néixer en una terra que em pertany,
i sentir l´orgull d´una llengua
que he après a estimar
D´un País de només una bandera,
de quatre barres fetes de sang;
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català.
Nèixer en una terra que em pertany
i sentir l´orgull d´una llengua que he aprés a estimar
d´un pais de només una bandera
de cuatre barres fetes de sang
que el meu parlar i el meu tarannà
fà bategar, quan el meu cor estima el català
Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.
Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits...
[Als països catalans, alçem el somni cap a la llibertad]
Cesk Freixas
Música
Discografia
Informació
Més poesies i cançons
dilluns, 26 de juliol del 2010
Àlvar Valls: "Crit"
Crit
(Presó Model, cel·la 542, 5a. galeria)
Ohéooooooooo, ohéooooooooo...............
fill de la fosca i sense nom
així comença aquest grandíssim crit
que s’esquitlla de la comprensió dels sentits
i et fa present l’angoixa
la ira i l’esperança
com un bramul insistent indestriable de la nit
de cadascuna de les nits
on tot és nit.
Hihihihihihiiiiiiiiii, hihihihihiiiiiiiiii...............
de sobte esdevé agut i s’allargassa com un xiscle estrident s’allargas-sa
i s’ensenyoreix de tu
i s’arronsa i es retira
i a l’instant revé potent i es descompon
es bifurca i es ramifica
fins que mil esgarips fan un sol crit
que ressona histèric
desesperat
enllà de tot
enllà. del no-res
i et martelleja la ment com un riure sarcàstic
infernal riallada que retruny
i s’estén pertot a grans velocitats
rabent
potent
omnipresent
s’estén i xoca entre les parets el terra el sostre
rebota per parets terra sostre i
hohoohohuhuhuhuuuuuuuuuu...............
esdevé espès espès com una boira
canvia amb alternança so i cadència
i balla el crit
i balla
balla com mecànicament
al ritme macabre que imprimeix
el seu inoïble ressò
i àvidament s’espesseix
s’espesseix i es dissipa
es dissol i se solidifica
es liqua i es precipita
i novament es fon en grans glopades
que t’ennueguen i t’ofeguen
fins que cristal·litza en colors
en escames de vivíssims colors
que s’imbriquen en grans pannes
que adopten formes geomètriques planes i volumètriques
romboïdals i trapezoïdals
romboèdriques i ortoèdriques
piramidals i en esfinx
i creix el crit
creix sense aturall
s’expandeix en totes direccions
mentre descriu cercles concèntrics
que en violentíssims girs esdevenen esferes
resplendents en la tenebra còsmica
i si proves d’agafar-lo llisca llisca llisca
se t’esmuny llepissós
untuós
i a l’acte es transmuta en fum iridescent
i el veus i no el veus
el sents i no el sents
i no pots no pots dormir
no et deixa dormir
mentre t’encercla i emplena la fosca
l’enorme crit enderiat
que s’ha fet l’amo de la nit
i davant teu avança i recula
avança i recula poderós
incansable
insadollable
insaturable
immensurable
obsessiu...
Àlvar Valls
Altres poesies
Més informació
(Presó Model, cel·la 542, 5a. galeria)
Ohéooooooooo, ohéooooooooo...............
fill de la fosca i sense nom
així comença aquest grandíssim crit
que s’esquitlla de la comprensió dels sentits
i et fa present l’angoixa
la ira i l’esperança
com un bramul insistent indestriable de la nit
de cadascuna de les nits
on tot és nit.
Hihihihihihiiiiiiiiii, hihihihihiiiiiiiiii...............
de sobte esdevé agut i s’allargassa com un xiscle estrident s’allargas-sa
i s’ensenyoreix de tu
i s’arronsa i es retira
i a l’instant revé potent i es descompon
es bifurca i es ramifica
fins que mil esgarips fan un sol crit
que ressona histèric
desesperat
enllà de tot
enllà. del no-res
i et martelleja la ment com un riure sarcàstic
infernal riallada que retruny
i s’estén pertot a grans velocitats
rabent
potent
omnipresent
s’estén i xoca entre les parets el terra el sostre
rebota per parets terra sostre i
hohoohohuhuhuhuuuuuuuuuu...............
esdevé espès espès com una boira
canvia amb alternança so i cadència
i balla el crit
i balla
balla com mecànicament
al ritme macabre que imprimeix
el seu inoïble ressò
i àvidament s’espesseix
s’espesseix i es dissipa
es dissol i se solidifica
es liqua i es precipita
i novament es fon en grans glopades
que t’ennueguen i t’ofeguen
fins que cristal·litza en colors
en escames de vivíssims colors
que s’imbriquen en grans pannes
que adopten formes geomètriques planes i volumètriques
romboïdals i trapezoïdals
romboèdriques i ortoèdriques
piramidals i en esfinx
i creix el crit
creix sense aturall
s’expandeix en totes direccions
mentre descriu cercles concèntrics
que en violentíssims girs esdevenen esferes
resplendents en la tenebra còsmica
i si proves d’agafar-lo llisca llisca llisca
se t’esmuny llepissós
untuós
i a l’acte es transmuta en fum iridescent
i el veus i no el veus
el sents i no el sents
i no pots no pots dormir
no et deixa dormir
mentre t’encercla i emplena la fosca
l’enorme crit enderiat
que s’ha fet l’amo de la nit
i davant teu avança i recula
avança i recula poderós
incansable
insadollable
insaturable
immensurable
obsessiu...
Àlvar Valls
Altres poesies
Més informació
divendres, 9 de juliol del 2010
Al Mayurga: "No ens fareu callar"
No ens fareu callar
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar,
hereus sou de dictadura.
No deixarem de cantar
per molt que tengueu mà dura.
No per esser majoria
la raó vos fa costat.
Expressar-nos amb llibertat
és lluita de cada dia.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar
polítics de dreta estantisa
Sols ens podreu marginar
servint-vos de la mentida.
Defensors del feixisme
vos manca sensibilitat.
Conviure al vostre costat
és un nou colonialisme.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar,
caureu com fruita madura.
Fills sou de satanàs,
heu destrossat la natura.
La història vos jutjarà,
anunci del cant de sibil·la.
El cel roig vos castigarà,
cremareu en eterna foguera.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
Música i lletra: Toni Roig.
Al Mayuga
Música Al Mayuga
Al Mayuga. Altres cançons
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar,
hereus sou de dictadura.
No deixarem de cantar
per molt que tengueu mà dura.
No per esser majoria
la raó vos fa costat.
Expressar-nos amb llibertat
és lluita de cada dia.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar
polítics de dreta estantisa
Sols ens podreu marginar
servint-vos de la mentida.
Defensors del feixisme
vos manca sensibilitat.
Conviure al vostre costat
és un nou colonialisme.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar,
caureu com fruita madura.
Fills sou de satanàs,
heu destrossat la natura.
La història vos jutjarà,
anunci del cant de sibil·la.
El cel roig vos castigarà,
cremareu en eterna foguera.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
Música i lletra: Toni Roig.
Al Mayuga
Música Al Mayuga
Al Mayuga. Altres cançons
dimarts, 6 de juliol del 2010
Lluís Llach: "L' Estaca"
L'ESTACA
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Lluís Llach
Música de Lluís Llach
Altres poesies
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Lluís Llach
Música de Lluís Llach
Altres poesies
Josep Piera: "Epístola o Cançó a l'Espera de música"
EPÍSTOLA O CANÇÓ A L'ESPERA DE MÚSICA
Truca'm, amor, la porta;
com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda,
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Truca'm la porta, amor,
no t'espanten els lladrucs de la por;
jo t'espere
com només ho saps tu, em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Una altra volta almenys, una només
si vols, una carícia,
una paraula, veure't,
sentir-te respirar al meu costat, com un foc;
somriure amb tu, escoltar
el desig arrugant els llençols del silenci,
dintre la música del temps,
l'harmonia dels núvols al fons d'una finestra,
els teus llavis, amor, els teus llavis,
una font, una sínia, una fira de goig;
i les mans
i cançons i deler i un contacte de roba,
perfum lleuger que desperta,
un ventíjol d'estiu, només, a penes
si un preludi d'inici al tacte de les pells.
Bé saps tu com t'estime, amor amic amat,
criatura del somni, dolcíssima ficció.
La meua ment, atenta, tota
per sentir-te a la vora, escoltar
els teus mots, espill preciós d'estima.
Truca'm, amor, la porta. Truca'm.
Tot el gaudi del món t'espera entre els meus braços.
Vine.
A l'hora, dia, instant o vida que em demanes.
Potser no saps, amor,
amb quina urgència et faig aquesta crida.
T'espere.
Truca'm.
Vine.
Abraça'm.
Josep Piera
Altres poesies 1
Truca'm, amor, la porta;
com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda,
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Truca'm la porta, amor,
no t'espanten els lladrucs de la por;
jo t'espere
com només ho saps tu, em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Una altra volta almenys, una només
si vols, una carícia,
una paraula, veure't,
sentir-te respirar al meu costat, com un foc;
somriure amb tu, escoltar
el desig arrugant els llençols del silenci,
dintre la música del temps,
l'harmonia dels núvols al fons d'una finestra,
els teus llavis, amor, els teus llavis,
una font, una sínia, una fira de goig;
i les mans
i cançons i deler i un contacte de roba,
perfum lleuger que desperta,
un ventíjol d'estiu, només, a penes
si un preludi d'inici al tacte de les pells.
Bé saps tu com t'estime, amor amic amat,
criatura del somni, dolcíssima ficció.
La meua ment, atenta, tota
per sentir-te a la vora, escoltar
els teus mots, espill preciós d'estima.
Truca'm, amor, la porta. Truca'm.
Tot el gaudi del món t'espera entre els meus braços.
Vine.
A l'hora, dia, instant o vida que em demanes.
Potser no saps, amor,
amb quina urgència et faig aquesta crida.
T'espere.
Truca'm.
Vine.
Abraça'm.
Josep Piera
Altres poesies 1
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)