Joan Maragall "El Cant de la Senyera"

El Cant de la Senyera


Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.


Text: Joan Maragall

Música: Lluís Millet

Música

Josep Maria de Segarra " El Cant del Poble"

El Cant del Poble

Gloria catalans cantem
Cantem amb l’ànima
Un crit una sola veu
Visca la pàtria!
La nostra terra
És redimida
El gran moment es arribat;
Fora els ultratges
Lluny la mentida
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat
Joia que ha inflamat el cel
Falç i ginesta
Voli sobre el front l’estel
De la senyera !
Tenim les venes
Per estimarla
I en la tempesta del combat
Tenim els braços
Per defensarla
Ningú ens pendrà
La nostra llibertat.

Lletra: Josep Maria de Segarra

Musica: Amadeu Vives

Música

Joan Maragall: "L'Empordà"

L’EMPORDÀ


Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

. Autor de la Música: Enric Morera i Viura.

. Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.

Música

Cercador de cançons "Kumbaworld"

Cercador de cançons
Kumbaworld

Lax'n'Busto " La porta dels somnis"

La porta dels somnis

Tombo a la deriva, per boscos i camins
com quan encara eres viva.
Roca un vell mussol mandrós,
prefereixen l'hora fosca, igual que jo.

Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que em porta a tu.

No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son,
no desperteu la mort, no em feu perdre de nou.

Entra la teva amiga,
que tan aviat com m'obre els ulls
et sega la vida.
Entra aquesta calor infernal.
Només vull tornar amb les ombres,
que m'indicaran la porta que cal trucar.

Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i caure dins un cilindre,
per una espiral de vidre que no troba mai final.

Somnis, somnis, somnis torneu, posseïu-me
somnis, somnis, veniu a mi.


Música


Lax'n'Busto

Bonaventura Gasol " Les tombes Flamejants"

LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.


BIOGRAFIA

ANÈCDOTA AMB A. EINSTEIN AL MONESTIR DE POBLET

Ramon Llull "Cantaven els ocells"

Per entrar cliqueu aquí:

Ramon LLull

Cantaven els ocells