Salvador Espriu "Arbre"

ARBRE

Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil•lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.

Del llibre "Les Hores"

Traducció al basc o "eukara"

Zuhaitza

Maieztate ikustezina, amestu zintudan
gauza bakoitzaren azalean dabilena,
errautsaren minean sustraitua,
gizon batek bakarrik eramaten zizun, ehortz,
Aita hila, nere barruan, isilik,
Haizezko hitzekin deitzen nizun,
Milaka urteko zahartzaroarekin, haserrea pizten dutenak.
Sekula ez didazu erantzun, eta utzi egin nauzu
Gauaren bildur, su sekretua, gar luzea,
Jainko zuhaitza, gauean


Traducció a l’hebreu:

ETZ

Jalamti aleja hadar lo niré
kemishtaf merajef meal kol dabar
Noaj bijeeb shel afar
Adam ejad lebadó, lakaj otjá, kbar.
Ab met, betojí, besheket
vekarati lejá im milim shel ruaj
shel alfei shanim atikot shemabirot et hakaas.
Af paam lo anita laraash veaçabta otí
Im pajad mibnei halaila, ech sodi, lehaba g’bohá
Etz haeloim balaila

Web de Poesia patriòtica catalana

Recull de poesies patriòtiques catalanes


Poesies patriòtiques

ODA A LA PATRIA - Bonaventura Carles Aribau

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.
Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Joan Margarit "Poètica"

POÈTICA

Al Joan Grimalt


Perseguint la bellesa estaràs sol,
perquè, en trobar-la, s’esvaneix i deixa
la seva pols de papallona als dits.
I tornaràs a percaçar l’esclat
que saps dins teu, talment el llamp
que en un instant et mostra,
fins al llunyà horitzó, la realitat.

Edat roja, 1990.


El catalán Joan Margarit (1938, Sanahuja. Lleida) cultiva una poesía realista, con una fuerte carga autobiográfica y moral. La poesía, con su registro de afectos, recuerdos, momentos vividos, músicas y lecturas, se convierte para el poeta en lugar preferente para encontrarse a sí mismo.

POÉTICA

A Joan Grimalt

Al ir tras la belleza estarás solo:
Si la encuentras, se desvanece y deja
polvo de mariposa entre los dedos.
Perseguirás de nuevo el resplandor
que sabes dentro de ti, como el relámpago
que muestra fugazmente,
hasta el lejano horizonte, la realidad.

Edad roja, 1990. Traducción de Antonio Jiménez Millán.

Més informació
http://poeticas.es/?p=3097

"Parlo d'un crit unànim" Miquel Marti Pol

PARLO DEL CRIT UNÀNIME

Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament...!, objecten,
i jo sóc vell de segles.

Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen.

Miquel Marti Pol

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/martipol/poemes.html

"Silenci" de Carles Duarte

Silenci

D'una deu que no pot eixugar-se,
d'uns blaus llavis de llum
brolla el temps insaciable,
el cristall absolut de les hores
i el corrent nodridor de la saba
que recorre i enlaira l'alzina
i els vells camps encalmats,
i la pluja de sang
que dibuixa i apaga el batec,
les llavors de la pell i el record,
la mirada secreta del somni,
el silenci imprecís de la pedra,
l'abraçada de l'aigua
i la imatge dels cossos
i la pols desolada entre els astres.

Tot és u i aquest mar
torna a ser l'horitzó
on els ulls s'alenteixen
i on els dies s'adormen.

Tot és u i és divers
i hi alena la llum
mentre espera el retorn
a la deu que no pot eixugar-se.

Carles Duarte Montserrat

Musicada per en Josep Tero

Escoltar-la

Ramon Llull: A Vós

A VÓS

DONA VERGE SANTA MARIA

A vós, Dona Verge Santa Maria,

dó mon voler qui es vol enamorar

de vós tan fort, que sens vós no volria

en nulla re desirar ni amar;

car tot voler ha melloria

sobre tot altre qui no sia

volent en vós, qui és maire d’amor;

qui vós no vol no ha d’on s’enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,

lo meu membrar e el saber vos vull dar;

car sens voler, Dona, jo què els faria?

E vós, Dona, si us plai, façats membrar,

entendre, amar, a clerecia,

per ço que vagen en Suria

los infeels, convertir, preïcar,

e els crestians facen pacificar.

Man home se vana que morria

pel vostre Fill, si lloc venia;

mas paucs son cells qui el vagen preïcar

als infeels, car mort los fai dubtar.

Ramon LLULL (1276)

Antologia de poesia catalana

"A Vós" per Maria Laffite

RAMON LLULL (1232−1316)

A VÓS, DONA VERGE SANTA MARIA

Ramon Llull dedicà vida i obra a la conversió al cristianisme dels habitants musulmans de Balears i País

Valencià (recent ocupació). Desenvolupa un mètode per argumentar racionalment els postulats del

cristianisme l'Art. (Hom no deixa el creure pel creure, sinó per l'entendre). L'Art és un sistema filosòfic.

Totes les seves obres giren entorn d'aquest Art.

Cultiva la poesia, la novel·la, l'exemple, la faula d'animals, l'autobiografia... com a eina per a vulgaritzar i fer

més comprensible el missatge de l'Art.

A vós, dona verge santa Maria està inclosa al Llibre d'Evast e Aloma e Blanquerna son fill (1283−85) ideal de

reforma de la joglaria que Llull postulava els joglars han de deixar de cantar cançons d'amor per passar a

l'apostolat social.

La composició consta de dues parts:

V. 1−11: lloances marianes. Joc derivatiu. Anàfora de vós. Repetició. Tractament de la verge Maria

de midons trobadoresca.

•

• V. 12−20: programa de Llull de conversió de l'infidel i reforma de la societat cristiana.

Dues cobles de vuit versos i tornada de quatre. Esquema mètric: ababaacc i ababaabb.

La composició forma part del fil temàtic d'un canonge que entra a una taberna de gent vil i cantant aquesta

cançó, tothom es queda conmogut i esdevenen bons cristians.

L'enteniment, la memòria i la voluntat la relació del jo poètic amb la Verge es genera en un impuls amorós

(voluntat), i es lliuren a la Verge les altres dues facultats. No hi ha amor sense entendre aquest amor, o sense

recordar−lo.

Per a Llull, el programa de conversió de l'infidel, ha d'estar presidit per l'ideal del martiri. Durant les seves

missions al nord d'Àfrica, s'exposa a la multitud que l'apedrega.

La Festa de l'Ametller florit

La festa de l'Ametller florit de l'Any Maragall

Uns cent admiradors es van aplegar davant la tomba del poeta per recitar-ne els poemes

Ahir, com cada segon diumenge de febrer, familiars, amics, poetes, escriptors i admiradors de Joan Maragall es van aplegar davant la seva tomba, al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, per recordar-lo. Tretze participants, entre aquests Joan Josep Isern, Dolors Borau, Oriol Genís, Mireia Caralt i Elena Maragall, van recitar alguns poemes del poeta de la 'paraula viva'. I el grup de cantaires de la coral Albada, dirigit per Josep Ollé, van interpretar un repertori de poesies de Joan Maragall musicades i acompanyades pel quartet de corda 'Inhabitual'. Així es va celebrar la vuitanta-setena festa de l'Ametller florit, que es va començar a fer el 1924, quan es va plantar un ametller al costat de la tomba, com a expressió viva del poema 'L'ametller florit'(vídeo).

L'acte també formava part de l'Any Maragall 2010-2011, que va obrir-se el segon diumenge de febrer de l'any passat per commemorar els cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta, que es compliran el vint de desembre d'enguany. Pel director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Izquierdo, 'recordar Joan Maragall no és solament fer-li un homenatge, és també donar-nos eines, als ciutadans, als catalans d'avui, per a respondre al nostre futur'. L'escriptora Maria Barbal va referir-se a 'l'optimisme vital' del poeta. I un dels néts de Joan Maragall, Pere Maragall, va fer un comentari sobre la importància de tots els actes fets i per fer per a commemorar l'Any Maragall.

L'Any Maragall té el suport de la ILC i l'Associació familiar de Joan Margall i Clara Noble. Però també d'institucions i organismes que han proposat tot d'activitats per difondre l'obra poètica i periodística de Joan Maragall i de recordar-ne la figura. Entre aquestes activitats, hi ha l'exposició 'Joan Maragall, el poeta extasiat', el cicle de conferències 'Llegir Maragall', que se celebren a la sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès cada tercer dijous de mes. Al març es presentaran les rutes literàries del poeta i el 12 d'abril s'inaugurarà una exposició al Palau Moja dedicada al poeta.


La Festa de l'Ametller Florit