Aquesta remor que se sent
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
Música de Ramon Muntaner
Música altres poesies de Miquel Martí Pol
Nota:
En el temps de la dictadura del general Franco, hi havia una fèrria censura de tot allò que poguès ser entès com un qüestionament del règim. En aquest context, en Miquel Martí i Pol (1929-2003) escrigué el poema anterior, Aquesta remor, que va ser publicat dins del seu poemari Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971).
Avui, 30-6-2010, després de la retallada de l'Estatut de Catalunya per la censura dels poders de l'imperialisme espanyol castellanista, quan han passat més de 30 anys, la "remor persisteix" i sent el mot "independència" pels carrers de Catalunya mentre encara n'hi ha que estant dormint o són adormits per la gran falàcia de l'espanyolisme castellanista i vaticanista.
Altres poesies
Altres poesies 2
Altres poesies 3
1 comentari:
Avui, 22 de setmbre del 2017, a nou dies del Referèndum d'Autodeterminació de l'1 d'octubre... aquesta "remor persisteix".
Publica un comentari a l'entrada