dimecres, 30 de juny de 2010

Lluís Llach: "Ells són aquí" ( Entre nosaltres)

Ells són aquí, entre nosaltres

Ells són aquí, entre nosaltres,
potser en rostres innocents,
vora la mare que bressola
el seu infant, un sol naixent.

Ells són aquí entre nosaltres,
en la joia del carrer,
prop del llit on mor el pobre
què sols és ric per dir adéu,
vora del llit on mor el pobre
que es sap tan ric quan diu adéu.

Ells són aquí entre nosaltres,
desesperats al seu intern,
desesperats en l’esperança
que el seu demà arribi prest.
El seu demà, tenebra blanca,
on els seus ulls sanguinolents
disposen l’ordre de la vida
i de la mort si és convenient,
i de la mort si és convenient.

Ells són aquí entre nosaltres,
en la feblesa dels incerts
i en la feblesa esmolen dagues
i en la feblesa els fem valents.

Ells són aquí entre nosaltres,
amb la ignorància feta llei,
la seva raó el fanatisme,
brutalitat el seu poder.

Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som?
A vosaltres ho pregunto
que sou amics, i que sou molts.
Ells són aquí entre nosaltres,
però nosaltres on som.


Autor: Lluís Llach

Podeu escoltar la cançó anterior, Ells són aquí (1982), de Lluís Llach, al seu disc I amb el somriure, la revolta (1982).

Altres cançons de Lluís Llach

Altres cançons 2

1 comentari:

Poesia en Català ha dit...

Jo també us demano, amics, que , a més a més de preguntar-nos, "on som", tots plegats, ens preguntem:

1.- Qui som
2.- D'on ens ve,l'ésser que som?
3.- Quins són els valors i els principis:
a) morals com a persones
b) percepcions, i definicions conceptuals d'allò que entenem mentalment com a realitat


L'espanyolisme castellanista té una "constitució de lleis" que fa obeir.

El catalanisme genuïnament català té una espiritualitat que ens fa pensar.

El gran poeta Josep Carner, comença un dels seus poemes dient : "Déu ens do ser, catalans"

Jo parlo d'espiritualitat, no parlo de religió. De religió, en parlen els espanyols castellanistes adictes al "dogmatisme" Vaticà.

Jo rebutjo el dogmatisme dels catòlics vaticanistes i el constitucionalismes dogmàtics dels espanyols castellanistes.

Jo parlo d'espiritualitat, jo parlo de paraula viva.

"La lletra mata, l'esperit vivifica" això ensenyava l'espiritualisme cristià abans que fos adulterat i pervertit.

Qui som?
Qui ens dóna l'ésser?
D'on ens ve? Ens surt de dins!!!