dimecres, 4 de maig del 2022

Poesia al Palau de la Música Catalana

 

El Palau de la Música ovaciona els sèniors de la poesia catalana


Els poetes Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda convoquen al recital 'Llegats vivents' nou poetes entre setanta i vuitanta anys considerats "titans de les lletres catalanes"



divendres, 1 d’abril del 2022

Àngel Guimerà "Catalunya pobra mare"

 




CATALUNYA, POBRA MARE"

Catalunya, pobra mare,
no et sento els glatits del cor!
Qui t'ha vist i qui et veu ara!
Un temps lluitant per l'honor:
avui amb fang a la cara,
cercant només grapats d'or!


Àngel Guimerà Biografia (1845-1924)

Àngel Guimerà


Altres blogs de Jordi Salat
Blog Vernacle
Pàgina web

divendres, 22 d’abril del 2016

Carles Riba: Llibre d'Estances. Poema 7


Primer Llibre d'Estances
Poema 7

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Carles Riba, del Primer Llibre Estances


Carles Riba: Oració de l'Angúnia Poètica

Residu de "La paraula a lloure"


 
 

ORACIÓ DE L'ANGÚNIA POÈTICA
Senyor que heu alenat dins el meu fang:
ara la meva jovenesa
és com una aigua mesa al forn,
que penetra l'alè subtil del foc,
i bull, i escampa al seu voltant
una amorosa suavitat
que fa de bon estar-hi prop.
Senyor, dins de mi heu posat
la presència viva d'una dona
com l'aigua bombollant dins una argila nova:
dintre meu per primera vegada s'és obrat
el miracle de la paraula que consola:
i els homes se m'atansen
per si de mi els banyés el rou
tebi i alat de la paraula.
Senyor, perquè haveu cridat tan fort
dins aquest fang meu trencadís?
O ens heu posat aquest daler dintre del cor
perquè ens hi turmentem, així
com és el meu turment, que en parlar sento estort
escapar-se'm el baf que m'enfortís
-la presència d'ella vehement-
en un anguniós deslliurament
com deu sé el de l'anima per la mort?
Si sé que el meu fang buit no duraria al foc!
Heu arranjat talment el rompre's dels meus dies?
O és per vessar-m'hi encara nova cosa millor?
Què, si no sou ja Vós, Senyor?

Carles Riba

Blog de poesia

Ramon Llull: Lo Cant de Ramon