Màrius Torres: " La Ciutat Llunyana"

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli.
Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres


Més informació a Viquipèdia

Màrius Torres : " La ciutat llunyana "

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

1939

Màrius Torres

Altres poesies

Música: Meritxell Gené

Any 2010 "Any Màrius Torres" Lleida i Màrius Torres

Màrius Torres : " Un Arbre "

UN ARBRE

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.


*

Jo somniava
rossinyols, caderneres...
Ocell que cantes,
ara que no somnio,
com has pogut trobar-me?


*

Les mans, frisoses
per la teva tardança,
juguen amb l'ombra
d'una branca florida
que es dreça per mirar-te.


*

Com una espiga
que assenyalés a l'alba
la seva estrella,
tremolo de mirar-te
quan te'n vas tan alegre.


*

Si allò que enyoro
ja només és una ombra,
ombres, digueu-me,
¿com la vostra tenebra
fa llum en la meva ànima?


*

L'amor fermenta
amb l'oci i el silenci.
A voltes penso:
-No sé si estimo massa
o és que ja no estimo...-


FI

Jo us dono gràcies
d'haver vingut com ales,
amor, angoixa,
lentes hores de somnis
que us heu tornat paraules.


Màrius Torres

Màrius Torres : " Presència "

PRESÈNCIA

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Màrius Torres


Biografia

Altres poesies

Altres poesies 2

Màrius Torres : Cançó a Mahalta

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
Torres, Màrius. “Cançó a Mahalta”. Poesies. Barcelona: Ariel, 1977 (pàg. 50)


Biografia de Màrius Torres

Cantada per en Lluís Llach