dilluns, 17 d’octubre de 2011

"Silenci" de Carles Duarte

Silenci

D'una deu que no pot eixugar-se,
d'uns blaus llavis de llum
brolla el temps insaciable,
el cristall absolut de les hores
i el corrent nodridor de la saba
que recorre i enlaira l'alzina
i els vells camps encalmats,
i la pluja de sang
que dibuixa i apaga el batec,
les llavors de la pell i el record,
la mirada secreta del somni,
el silenci imprecís de la pedra,
l'abraçada de l'aigua
i la imatge dels cossos
i la pols desolada entre els astres.

Tot és u i aquest mar
torna a ser l'horitzó
on els ulls s'alenteixen
i on els dies s'adormen.

Tot és u i és divers
i hi alena la llum
mentre espera el retorn
a la deu que no pot eixugar-se.

Carles Duarte Montserrat


Musicada per en Josep Tero