dimecres, 4 de maig del 2022
divendres, 1 d’abril del 2022
Àngel Guimerà "Catalunya pobra mare"
divendres, 22 d’abril del 2016
Carles Riba: Llibre d'Estances. Poema 7
Primer Llibre d'Estances
Poema 7
Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Carles Riba, del Primer Llibre Estances
Carles Riba: Oració de l'Angúnia Poètica
Residu de "La paraula a lloure"
- ORACIÓ DE L'ANGÚNIA POÈTICA
- Senyor que heu alenat dins el meu fang:
- ara la meva jovenesa
- és com una aigua mesa al forn,
- que penetra l'alè subtil del foc,
- i bull, i escampa al seu voltant
- una amorosa suavitat
- que fa de bon estar-hi prop.
- Senyor, dins de mi heu posat
- la presència viva d'una dona
- com l'aigua bombollant dins una argila nova:
- dintre meu per primera vegada s'és obrat
- el miracle de la paraula que consola:
- i els homes se m'atansen
- per si de mi els banyés el rou
- tebi i alat de la paraula.
- Senyor, perquè haveu cridat tan fort
- dins aquest fang meu trencadís?
- O ens heu posat aquest daler dintre del cor
- perquè ens hi turmentem, així
- com és el meu turment, que en parlar sento estort
- escapar-se'm el baf que m'enfortís
- -la presència d'ella vehement-
- en un anguniós deslliurament
- com deu sé el de l'anima per la mort?
- Si sé que el meu fang buit no duraria al foc!
- Heu arranjat talment el rompre's dels meus dies?
- O és per vessar-m'hi encara nova cosa millor?
- Què, si no sou ja Vós, Senyor?
- Carles Riba
- Blog de poesia
Salvador Espriu " Les Paraules"
La bellesa de la paraula, l'arrel profunda del mot en la vida mateixa, és dita amb una absoluta exigència en aquest extraordinari poema de Mrs. Death:
LES PARAULES
Hi ha tristesa darrera
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molí tedi
de tarda de diumenge,
temor de dany. Se't tanquen
llibres i amics, els llavis
de les coses. Malèvols
aprenents d'homes grisos
t'encalcen per difícils
retorns a Déu. Intentes
amagar-te ben dintre
del teu hivern, on puguis
amb tants records encendre
l'últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses
a dormir. Però encara,
a les palpentes, vénen
ferida porcellana,
nocturna seda, i trenques,
des d'una aigua profunda,
veus d'oblidats, intacte
vidre vell de paraules.
Jacint Verdaguer "Plus Ultra"
PLUS ULTRA
estello, fai-te clara,
car cerque moun camin.
Allà d’allà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
-Estrelleta –jo li he dit-,
de la mar cerúlia gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera ?
-No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
I a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.
(Musicat per Casasses i Comelade)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)